Resultat d'unes bones vacances per SURRR

Aquest agost hem marxat amb la família de vacances a Andalusia. Hem estat dues setmanes per allà abaix i hem visitat Granada, Sevilla i Córdoba entre altres Ciutats. Ma mare ha caminat molt i li ha anat molt bé per no guanyar gaire pes. De fet ara al final estava preocupada (coses d'ella ja que el meu pare li deia que s'hi capfiqués) perquè no s'havia engreixat gaire, el metge li va dir que estava perfecte. També vàrem anar uns dies a Vielha amb l'Anna i la Gemma (les noies del camino, :D) i vem passar de tenir molta calor al sud a tenir fred i ploure allà.
Bé, la cosa está en que a la tornada els pares van tornar al ginecòleg a fer la revisió del 3er mes i per fi em van poder veure realment. Als pocs moment d'aparèixer jo a la pantalla ja van poder observar, aquesta vegada sí, com els saludava movent les mans i els peus i girant-me constantment ja que el metge m'apretava amb aquell trasto. Es van quedar bocabadats, per acabar vaig ballar una mica de house per a que el meu pare sapigués que si que havia sortit a ell i no al butaner, xD
Aquesta és la foto del moment, que el meu pare m'ha ajudat a pujar al bloc.

Avui els he saludat, pero no m'han vist

Doncs aixó, avui com que la meva mare volia confirmar que jo existia, tot i que jo no parava de cridar, hem anat al ginecòleg a que li fes una eco per a que em veiés. De fet, cap dels meus pares s'ho acabava de creure gaire i els ha anat bé per a que se'n adonessin una mica de la situació. Ma mare ha fet servir l'excusa al metge i ha dit , es que allà on treballo jo hi ha risc i hauria de saber si estic embarassada o no per evitar alguns llocs, jaja, el que voli era veure'm perquè no s'ho creia. Doncs això, li van fer la eco, i mentres ells miraven la pantalla jo els anava saludant però no em veien! Al final a la foto que els hi van donar va sortir un bunyol, no de bacallà, sinó de mi i van sortir ben contents de la consulta.
Aquest sapastre d'aquí al costat és el meu pare després de sortir-hi. xD

La prova de foc

Hola de nou! Avui els espera als meus pares un dia molt especial i esperat ja desde fa temps. Aquest mes com alguns anteriors ja no hi contaven que jo vingués, ja que un metge els hi havia dit que jo encara no existia (mentida!!!). Aquest es el motiu pel qual la meva mare em va fer pujar ahir al Pedraforca. Va dir, bé, un altre mes en que el nostre tresor no vol venir, saps que? que vaig amb tú i el Ramón a fer el pedra, ja no m'en vull estar de més coses. Pero jo ja hi era!!! Mira que jo li vaig dir només començar, al 10 minuts de caminar la vaig fer vomitar, pero no em van fer cas. Bé, aquell dia el meu pare va estar a punt de "morir", ja que té molta por a les alçades i si no arriba a ser pel Ramon i la meva mare encara estaria allà agafat a aquells rocs, será poruc!!

Bé, el tema és que avui com que la meva mare sospitava alguna cosa van decidir de fer una prova d'embaràs i PAM!!! Hola pares, ja soc aqui!! Que m'esperàveu? Doncs no patiu que ja he arribat. Aquesta és la prova que demostrava que el que jo deia era veritat.

Un dia especial, el primer de molts

Hola a tots, avui sense saber com, m'he adonat que existeixo. És un dia qualsevol de maig, de l'any 2007, i suposo que els meus pares s'han "estimat" molt per a que avui pugui ser aquí amb tots vosaltres. Ells són la Cèlia i el Rúben, ja us aniré explicant moltes cosetes d'ells i de mi en aquest bloc.
Amb l'ajuda d'ells aniré explicant-vos tot allò que es troben durant el dia a dia del meu embaràs, el naixement, i els primers anys de vida. Això va per llarg!!! xD